Castell de Peralada

El Castell de Peralada és un important i complex conjunt artístic bastit al segle XIV pels vescomtes de Rocabertí, després que la primera fortalesa anomenada Castro Tolon i emplaçada a la part més alta del nucli primitiu de la vila, després que fos destruïda l'any 1285 durant la croada contra Catalunya, comandada pel rei de França Felip l'Ardit. El Castell va ser la residència principal dels Rocabertí fins al segle XIX, quan es van traslladar a París.

Durant aquests segles, s'hi han fet múltiples reformes i ampliacions. La part més antiga correspon a les dues torres que flanquegen l'entrada, construïdes durant la primera meitat del segle XIV. Testimoni de la puixança de la casa dels Rocabertí al segle XVI és la façana occidental, d'estil renaixentista. La darrera gran restauració es va dur a terme el darrer terç del segle XIX, quan els tres últims germans de la família comtal van tornar de París; a aquesta reforma devem l'aspecte actual del palau, la construcció del parc, dissenyat pel paisatgista francès Duvilliers, i la incorporació del llac. El 1923, el Castell fou adquirit per l'empresari barceloní Miquel Mateu i Pla, que hi instal·là una extraordinària biblioteca i el convertí en seu de les seves col·leccions d'art, vidre, ceràmica, pintura i manuscrits. La seva filla i el seu gendre, Carmen Mateu i Artur Suqué, han enriquit les col·leccions i han fet créixer el Castell com a lloc de cultura.

El conjunt actual està integrat pel castell pròpiament dit, que des de 1979 allotja un Casino, els jardins, dissenyats pel paisatgista Duvilliers al segle XIX i escenari cada estiu des de 1987 del Festival Internacional de Música Castell de Peralada, i el convent del Carme, avui Museu i Biblioteca visitables.

×